Un festí íntim a Baldomar

Dama de Salern i dama de Claramunt.

Aquest cap de setmana es van reunir a Baldomar (Lleida) diversos representats d'algunes de les més distingides famílies nobles de la Corona d'Aragó. Un faust esdeveniment que no va poder ser el centre de les mirades curioses de la plebs del segle XXI, degut a l'estricta discrecionalitat en la que es va celebrar. I no és que a aquestes distingides dames i barons no els hi agradi rebre les mostres d'afecte dels seus vassalls. És que de tan en quan els hi encanta trobar-se en secret per poder comentar sense recança les intrigues palatines i entregar-se a les activitats de lleure mes luxoses.
Jo vaig tenir la sort d'assistir a aquest festí com a

cronista del meu senyor Arnau Mir de Tost, que exercia d'amfitrió. L'absència d'horaris i menesters establerts va permetre als convidats esplaiar-se en el desenvolupament de les seves habilitats.

Dama de Salern i arquer d'Arnau Mir de Tost.

Algunes de les dames van optar pels treballs de costura, elaborant bordats, filatures i cordills molt refinats. Dues dames de Salern, dotades amb un ampli ventall d'herbes medicinals i una complerta farmaciola, van atendre diferents consultes mèdiques dels assistents. També va haver temps pels jocs de taula.
Com no soc gaire destre en els treballs manuals, em vaig dedicar al que se'm dona millor: menjar, beure i gaudir de les sobretaules al caliu del foc. Els riures s'estenien com una plaga, regats pel limonchello amb el segell inconfusible del mestre dels licors, en Xavi, i les picants ocurrències d'en Roger, Baró de Pinós, fruit de la seva ànima d'almogàver.

Cavaller
d'Arnau Mir de Tost

La taula va veure passar plats exquisits com el porc senglar amb bolets d'en Roger, el ternasco d'Aragó del també almogàver Paco, la sopa d'ametlles de la Companyia de Claramunt, la coca de recapte d'en Miquel i els postres de les dames de Salern. 

Però també vam alimentar l'esperit. Vam compartir inquietuds sobre el personatges i moments històrics que més ens motiven, quedant palès que l'Edat Mitjana exerceix sobre tots nosaltres un magnetisme irresistible. En definitiva, una època que s'erigeix en un vincle col.lectiu.

Per a mi, recreacionista novell, aquestes trobades són com un autèntic llibre obert, perquè aprenc molts detalls de la vida quotidiana d'una manera diferent. Es fàcil oblidar la frase d'un escrit. En canvi, una imatge, un olor, una sensació... això roman. És la nostra màquina del temps. 

Este fin de semana se reunieron en Baldomar (Lleida) varios representantes de algunas de las más distinguidas familias nobles de la Corona de Aragón. Un fausto acontecimiento que no pudo ser el centro de las miradas curiosas de la plebe del siglo XXI, debido a la estricta discrecionalidad en la que se celebró . Y no es que a estas distinguidas damas y varones no les guste recibir las muestras de afecto de sus vasallos. Es que de vez en cuando les encanta encontrarse en secreto para poder comentar sin reparos las intrigas palaciegas y entregarse a las actividades de ocio más lujosas.

Yo tuve la suerte de asistir a este festín como cronista de mi señor Arnau Mir de Tost, que ejercía como anfitrión. La ausencia de horarios y menesteres establecidos permitió a los invitados explayarse en las desarrollo de sus habilidades.

Dama de Arnau Mir de Tost i dama de Salerno.

Algunas de las damas optaron por los trabajos de costura, elaborando bordados, hilados y cordeles muy refinados . Dos damas de Salerno, dotadas con un amplio abanico de hierbas medicinales y un completo botiquín, atendieron diferentes consultas médicas de los asistentes. También hubo tiempo para los juegos de mesa.

Como no soy muy diestro en los trabajos manuales, me dediqué a lo que se me da mejor: comer, beber y disfrutar de las sobremesas al calor del fuego. Las risas se extendían como una plaga, regadas por limonchello con el sello inconfundible del maestro de los licores, Xavi, y las picantes ocurrencias de Roger, Barón de Pinós, fruto de su alma de almogávar.

Barón de Pinós.

La mesa vio pasar platos exquisitos como el jabalí con setas de Roger, el ternasco de Aragón del también almogávar Paco, la sopa de almendras de la Compañía de Agramunt, la coca de recapte de Miquel y los postres de las damas de Salerno.

Pero también alimentamos el espíritu. Compartimos inquietudes sobre los personajes y momentos históricos que más nos motivan, quedando patente que la Edad Media ejerce sobre nosotros un magnetismo irresistible. En definitiva, una época que se erige en un vínculo colectivo.

Para mí, recreacionista novato, estos encuentros son como un auténtico libro abierto, porque aprendo muchos detalles de la vida cotidiana de una manera diferente. Es fácil olvidar la frase de un escrito. En cambio, una imagen, una olor, una sensación... eso permanece . Es nuestra máquina del tiempo.