Finestrals amb infinites formes geomètriques formen un calidoscopi que
transita del romànic al gòtic en perfecta harmonia. Capitells i cornises que prenen vida amb enfiladisses laberíntiques que tendeixen a l'infinit i una àmplia mostra del bestiari medieval: aus amb cap humà, dracs amb ales de plomes... No podien faltar els motius religiosos, com un nen Jesús embolcallat. De fet, la Seu va acollir una relíquia singular: el Sant Drap, el primer bolquer del Messies. Cada racó, cada pedra d'aquest lloc em xiuxiueja, formant una simfonia meravellosa.
Vaig pujar amb el meu fill al campanar del segle XV amb uns gens menyspreables 60 metres d'alçada. A mida que pujàvem, li anava ensenyant els diferents senyals dels picapedrers. Precisament, es va entusiasmar quan va descobrir el perfil d'un martell. A dalt, ens van donar la benvinguda la Silvestra i la Mònica, les dues campanes que, tot i el pes de sis segles a sobre, segueixen tocant de manera enèrgica.
L'interior de l'església torna a oferir-nos un duet perfectament empastat entre
romànic i gòtic, el resultat del qual és la magnificència.
Pintures de la capella de Santa Margarida. |
Un marxa de La Seu amb la sensació d'haver gaudit d'un festí per als sentits. Sens dubte, la Seu mes bella...
La Seu más bella
la Seu Vella de Lleida. El campanario sólo se podía intuir debido a la densa niebla que rodeaba el cerro. Una niebla que confería a la catedral un halo de misterio y magia.
De hecho, los preciosos ventanales del claustro que se asoman a la ciudad sólo nos mostraban una blancura omnipresente, como si estuviéramos suspendidos en una nube. Como si estuviéramos ya en el paraíso. De hecho, este claustro es un auténtico paraíso medieval.
Ventanales con infinitas formas geométricas forman un calidoscopio que transita del románico al gótico en perfecta armonía. Capiteles y cornisas que toman vida con enredaderas laberínticas que tienden al infinito y una amplia muestra del bestiario medieval: aves con cabeza humana, dragones con alas plumadas... No podían faltar los motivos religiosos, como un niño Jesús arropado. De hecho, la Seu acogió una reliquia singular: el Santo Paño, el primer pañal del Mesías. Cada rincón, cada piedra de este lugar me susurra, formando una sinfonía maravillosa.
El interior de la iglesia vuelve a ofrecernos un dúo perfectamente empastado entre románico y gótico, cuyo resultado es la majestuosidad.
Pinturas de la capilla de Santa Margarita. |
Uno se marcha de La Seu con la sensación de haber disfrutado de un festín para los sentidos. Sin duda, la Seu más bella ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario