El 'ora et labora' torna al Monestir de les Franqueses

Monestir de Santa Maria de les Franqueses.

Encara sento al meu esperit el goig que em va produir haver assistit al peregrinatge al Monestir de Santa Maria de les Franqueses el passat cap de setmana. Allà vaig aconseguir fer penitència per alguns vells pecats i reconciliar-me amb Déu.

Doncs resulta que jo sóc notari del Comte d'Urgell Ermengol VIII i en assabentar-me que feien un peregrinatge a les Franqueses, vaig decidir escriure a la abadessa per veure si podia anar-hi. Li vaig confessar que de petit anava habitualment amb els meus amics als voltants del monestir i ens entreteníem fent entremaliadures a les pobres monges, posant aranyes als hàbits estesos o pebre a les sagrades hòsties. Que Déu em perdoni!

En fi, que vaig demanar a l'Abadessa si podia fer la peregrinació i rebre l'absolució d'aquests pecats que venen de llarg. Berenguera de Rocafort va acceptar i em va imposar com a penitència escriure un document notarial per una infeudació -ja us explicaré ja, com es va complicar la cosa-.

Al arribar a les Franquesses em va envair una allau d'imatges de la infantesa. Sentia els riures i les carreres davant de l'abadessa cames ajudeu-me, mentre ens cridava: us cremareu a l'infern!  

El dissabte es va fer un dinar multitudinari al refrectori del monestir. A la taula principal hi seien les germanes junt amb els nobles i autoritats. Els peregrins estàvem a les dues taules restants. Alguns menjàvem amb fruïció, doncs havíem caminat durant moltes hores sota un sol que ja començava a castigar.

La missa de la tarda va ser especialment emotiva. Entre els meravellosos càntics dels joglars i els rajos celestials que es projectaven pels finestrals de l'absis, sentir l'èxtasi estava a l'abast del més incrèdul. 

Les germanes ens van portar als peregrins a fer un petit tomb pels voltants del monestir. Allà va ser quan Berenguera va confessar la dificultat de mantenir tantes terres i la necessitat d'infeudar el monestir per tal de garantir la supervivència de la comunitat.

De fet, just després es va dur a terme la

Foto d'Alberto Camacho

cerimònia d'infeudació, on vaig intervenir com a notari. Va haver moments delicats d'estira i arronsa entre l'abadessa i Pere d'Aula, el lleidatà que va adquirir els drets d'explotació de les propietats monàstiques.

Un em deia, -Canvia això-, l'altre, -Això esborra-ho-. L'escull principal era la quantitat total de l'operació. Que si 2.000 aureus es una xifra raonable i d'aquí no baixo, que 1.600 es el màxim que puc oferir... L'abadessa intentava hàbilment jugar la carta de l'absolució en favor dels seus propis interessos: -Intentar regatejar a una abadessa no es la millor manera d'aconseguir la salvació eterna, no creieu?  Finalment, 1.800 aureus i 500 sous censals anuals. Quan van signar tots els testimonis vaig respirar alleujat. Al cap i a la fi, aquell contracte també segellava el perdó d'alguns dels meus pecats.

El diumenge, en Miquel em va convidar a unir-me a una cacera pels voltants del monestir. A la vora del riu hi ha uns camins preciosos, on la llum es filtra entre les branques dels arbres. Vam veure empremtes de porc senglar i finalment en vam caçar un amb l'ajuda inestimable del nostre company Xavi, que s'hi va deixar la pell...

Vam anar a un tram del riu on les roques ofereixen unes formes sinuoses pel desgast de l'aigua i on es formen petits tolls quan plou. Algú es va imaginar que allà es devien banyar les monges... el que va provocar més d'un somriure maliciós. De seguida ens vam posar en marxa, per bé d'esborrar de seguida els nostres pensament pecaminosos. 

Bé, deixem enrera el 1219 i tornem al 2016. Aquesta recreació a Santa Maria de les Franqueses va

ser el marc de presentació del grup Recognoverunt Proceres, format per Arnau Mir de Tost i les Dames de Salern. Van col.laborar l'Ajuntament de Balaguer i el Museu de la Noguera. De fet, el diumenge es va fer una visita guiada al Monestir per part del Museu mentre els recreacionistes donàvem vida a les diferents estances del cenobi: l'hort, el despatx de l'abadessa, la cuina, el teler i l'escriptorium.

Foto d'Alberto Camacho

Tots els peregrins van tornar sobre les seves passes amb el record d'un racó carregat d'espiritualitat i pau. Així és el Monestir de Santa Maria de les Franqueses.